L'Art Modernista a Sitges
Sitges va ser la ciutat on es va iniciar a Catalunya la gran expansió del moviment modernista. Són cèlebres les processons modernistes realitzades a Sitges per rebre quadres del Greco. Aquests van ser portats en processó laica des de l'estació al Cau Ferrat .
El modernisme va ser un corrent cultural i estètic que va trencar amb els moviments previs exaltant la naturalesa i la bellesa de les coses quotidianes incorporant noves tècniques com el vidre i el ferro. Va tenir diferents noms a diferents països; Jugendstil a Alemanya i països nòrdics, Sezession a Àustria, Nieuwe Kunst als Països Baixos, Liberty o Floreale a Itàlia, Modern Style a països anglosaxons i Art Nouveau a França ia Bèlgica.
El modernisme intentava assolir tots els aspectes de la vida i per això va donar tanta importància als objectes bells. Donant un gran impuls a les arts decoratives. Era important tenir cadires, mobles, gots, culleres, fermalls i quadres bonics.
Barcelona és una de les grans ciutats modernistes encara que es va estendre per tot Europa, sent la base de les noves avantguardes a l'època per al surrealisme.
Des del post-impressionisme en pintura es produeix una coincidència dels interessos pictòrics dels post-impressionistes espanyols (Ramón Casas, Santiago Rusiñol) que són els exponents màxims d'aquest corrent artístic a la pintura espanyola.
Santiago Rusiñol va ser un veritable agitador cultural tant pels articles que publicava, com pels llibres que escrivia o la pintura que feia. La seva pròpia vida va ser autènticament un intent persistent d'Épater le bourgeois (escandalitzar els burgesos o deixar-los atònits).
Rusiñol juntament amb la resta dels modernistes barcelonins va propugnar la pujada a l'estrella modernista de Sitges. Convertint-la en lloc de trobada de la vida bohèmia i originant el principi del turisme europeu cap a Sitges. Propiciat pel microclima, l'obertura al mar i la mentalitat dels seus habitants.
Hi ha mostres arquitectòniques modernistes a Sitges molt importants.
Si passegeu pels carrers del centre històric de Sitges i cap al Cau Ferrat podreu gaudir amb la trobada d'aquestes obres. Aquí us proposo una ruta modernista dels edificis i monuments modernistes de Sitges:
- Casa Josep Miravent i Gatell (Font Llopart) c/ Rafael Llopart 1. Sitges
- Casa Isabel Ferret Martorell Passeig de la Ribera 29. Sitges
- Casa Francesc Robert Yarzabal Passeig de la Ribera 18. Sitges
- Casa Marina Planes Passeig de la Ribera 17. Sitges
- Casa Simó Llauradó Passeig de la Ribera 2. Sitges
- Monument al Greco Passeig de la Ribera/Carrer de Sant Pau. Sitges
- Casa Pere Carreras i Robert c/ Francesc Gumà 23. Sitges
- Casa Antoni Carreras i Robert c/Francesc Gumà 17. Sitges
- Casa Manuel Planes i Carbonell c/ Illa de Cuba 21. Sitges
- Casa Bonaventiura Blai (Villa Avelina) c/ Illa de Cuba 37. Sitges
- Casa Joan Robert i Brauet c/ Sant Bartomeu 28. Sitges
- Villa Remei Avinguda Artur Carbonell 25. Sitges
- Vila Subur Avinguda Artur Carbonell Sitges
- Villa Havermann Avinguda Artur Carbonell 11-15. Sitges
- Casa Bartomeu i Carbonell i Mussons Plaça del cap de la Vila 7-8. Sitges
- Casa Gorgas c/ Major 21. Sitges. Sitges
- Casa Joaquim Duran i Barraquer Carrer Major 23. Sitges
- Antic mercat. Casa Bacardí Plaça de l´Ajuntament 11-12. Sitges
- Monument al Doctor Robert Plaça de l'Ajuntament. Sitges
Santiago Rusiñol i Prats
Barcelona, 25 de febrer 1861 – Aranjuez, 13 de juny 1931
Va ser un pintor, escriptor i dramaturg català que provenia del si d?una família acomodada d?industrials del tèxtil. Santiago Rusiñol va estudiar al Centre d'aquarel·listes de Barcelona del qual va ser uns dels fundadors i va ser deixeble de Tomás Moragas.
Al principi de la seva carrera va incloure la figura humana però després, influenciat pels impressionistes, la temàtica de la seva obra es va centrar en paisatges, retrats i composicions simbòliques d'inspiració modernista .
Orfe molt jove, va ser criat pel seu avi que després, Rusiñol va reflectir a L´Auca del Sr, Esteve . L'avi va intentar inculcar-li els valors del respecte, la disciplina, l'actitud benpensant i els valors burgesos, però Santiago Rusiñol va ser sempre un bohemi . Un bohemi dels que no es podia permetre ser-ho sense haver de passar per les misèries de la bohèmia de l'època.
Ell va estar tota la seva vida en una pugna constant amb els fenicis que només valoraven les coses pel seu preu, com ens fa notar El petit Príncep d'Antoine de St Exupery. Rusiñol es va convertir en un personatge arxiconegut a Barcelona pels seus costums, forma de vestir, forma de pentinar, gustos i actitud desafiant. A Barcelona va freqüentar les tertúlies del cafè Els Quatre Gats . Va escriure també per a La Vanguardia i L´Esquella de la Torratxa.
Gràcies a la seva posició social va poder fer diversos viatges. Va viure uns anys a París, Montmartre, on es va instal·lar amb altres artistes catalans (Ramón Casas i Zuloaga) i va tenir mestres com Puvis de Chavannes i Carrière. Les úniques obres que va escriure en castellà van ser Impressions de arte i una sèrie d'articles titulats Des del meu molí. Zuloaga li va despertar l'interès pel Greco .
Menció a part mereix el Cau Ferrat . El 1892 Rusiñol va comprar una casa de pescadors i l'any següent l'adjacent (del S XIV). Sobre el solar resultant d'aquestes dues edificacions va fer construir a Francesc Rogent el seu estudi-taller. La va nomenar Cau Ferrat per; Cau que significa cau perquè es poguessin refugiar els amants de la poesia i Ferrat per la seva col·lecció de ferros forjats. Aquí va penjar els quadres adquirits a França del Greco .
La seva inauguració oficial el 25 de juliol del 1894 (Sant Santiago) va comptar amb l'actuació de la banda municipal de Sitges.
